Una obsessió a la llunyania.

Ves i digue-li a la pluja
que no torni a venir.
Digue-li a la soledat
que no la vull avui.

Ets la soga que m'aguanta
i m'ofega al mateix temps.
La que em va fer nèixer els somnis,
la que me'ls fa malbé.

Cada nit tinc un desig: la lluna per tu robaria.
I si es perd la seva llum, una obsessió a la llunyania.
Un somrís, t'han malferit, pel patiment que per tu ploro.
Ja s'ha apagat tot el meu foc,
no ets l'única estrella de la nit, no ho ets.

Digues que el que ara sento
no és de veritat.
Tot el que no som per creure,
per creure en un instant.

Cada nit tinc un desig: la lluna per tu robaria.
I si es perd la seva llum, una obsessió a la llunyania.
Un somrís, t'han malferit, pel patiment que per tu ploro.
Ja s'ha apagat tot el meu foc,
no ets l'única estrella de la nit, no ho ets.

Forat d'absències: ombres que es besen.

Quan bufa el vent, no saps què et parla?
Duu el gust del meu alè fins als teus llavis.

Quan bufa el vent jo et vinc a veure,
no puc sentir el que dius però sé el que sents.

Em dones la mà, com temps abans.
La teva olor puc recordar
com cada nit que et vull somiar.

Però el somni és temps, no passa en va,
va fent forats que es tornen pou.
Somiar, per a mi, és morir d'amor.

Lluna negra, forat d'absències,
porteu-me fins el pou fred d'un mirall.

Llums i tenebres, ombres que es besen,
sento el soroll del mar suau dins la pell.

Em dones la mà, com temps abans.
La teva olor puc recordar
com cada nit que et vull somiar.

Però el somni és temps, no passa en va,
va fent forats que es tornen pou.
Somiar, per a mi, és morir d'amor.