Quan bufa el vent, no saps què et parla?
Duu el gust del meu alè fins als teus llavis.
Quan bufa el vent jo et vinc a veure,
no puc sentir el que dius però sé el que sents.
Em dones la mà, com temps abans.
La teva olor puc recordar
com cada nit que et vull somiar.
Però el somni és temps, no passa en va,
va fent forats que es tornen pou.
Somiar, per a mi, és morir d'amor.
Lluna negra, forat d'absències,
porteu-me fins el pou fred d'un mirall.
Llums i tenebres, ombres que es besen,
sento el soroll del mar suau dins la pell.
Em dones la mà, com temps abans.
La teva olor puc recordar
com cada nit que et vull somiar.
Però el somni és temps, no passa en va,
va fent forats que es tornen pou.
Somiar, per a mi, és morir d'amor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada